Naua sollicitud d’informacion

Volem compartir damb vosati era sollicitud d’informacion qu’entraram ath registre der Ajuntament de Les eth pròplèu deluns:

Lei de Transparéncia

Damb motiu dera entrada en vigor dera Lei de Transparéncia, eth Conselh Generau d’Aran mos convidèc ara session informatiua amiada peth letrat Rafael Entrena. Desde CORRÒP apuam tota iniciatiua que signifique ua major transparéncia dera gestion des administracions locaus e ua major informacion entàs ciutadans d’Aran.

 

Prumèra constatacion: ena session siguerem es unics representants der Ajuntament de Les, causa que tampòc mos susprenèc guaire, donques non vedem un interés en aguest consistòri entà facilitar era informacion as ciutadans ne reformar era sua web municipau entà, non sonque complir era nauèra Lei, senon tanben entà possibilitar era informacion e participacion des ciutadans.

 

Dusau constatacion: es administracions an ua guitèra entà aplicar era Lei de Transparència, se la ve coma s’annesse a dificultar més era gestion, dar més trabalh e méter més problèmes. Èm luenh d’assumir era sua transversalitat e era sua normalitat. Mos estimam més sajar de contornejar es sòns articles que d’aplicar-les, coma serie normau entà dar era maxima informacion as ciutadans.

 

Tresau constatacion: depen de qui t’explique era transparència la veiràs d’ua forma ò d’un auta. Entrena-Abogados representen, entre d’auti, a Ramon Massaguer, ex-cap d’urbanisme der Ajuntament de Barcelona e imputat en cas Palau. Ath finau dera session marchèrem, donques non compartiem era vision dera gestion publica qu’aquieu se mos explicaue.

 

Desde CORRÒP trabalharam entà qu’aguesta Lei de mínims s’aplique e se daurisquen naui espacis d’informacion e participacion entàs ciutadans d’Aran.

Resum Plen Extraordinari 23/06/15 – Ajuntament de Les

Eth passat 23 de junh, tàs 9 ores, auèc lòc un Plen extraordinari deth que vo’n dam compde acieu, a manca deth necessari servici d’informacion qu’eth govèrn municipau der Ajuntament de Les aurie de dar as vesins e vesies deth pòble. Es informacions non les trobaratz ena poc actuau web dera corporacion municipau e tampòc en un facebook que, per ara, sonque informe des actes e non dera gestion municipau. Contunharam trabalhant entà cambiar es causes e hèr un Ajuntament mès transparent e comunicatiu.

• 1. Andreu Cortés serà prumèr tinent d’alcalde e Antonio Barrau eth dusau.
• 2. Era Junta de Govèrn serà formada peth Baile, Emilio Medan, e pes dus tinents d’alcalde. Quede dehòra era oposicion (CDA e CORRÒP) e eth còsso d’UA Paco Boya.
• 3. Eth tresorèr dera corporacion serà Antonio Barrau.
• 4. Eth règim de sessions deth Plen serà eth deluns dera tresaua setmana deth darrèr mes deth trimestre, peth maitin. Desde CORRÒP LES demanèrem un canvi d’orari entà facilitar era assistència d’aqueri que trabalhen e era concilliacion familiara mès UA votèc en contra en tot díder qu’es Plens en Aran se hèn toti peth maitin. Pòqui dies despús vediem coma er Ajuntament de Bossòst apostaue pera participacion en tot hèr eth madeish Plen tàs 19 ores. Se se vò, se pòt.
• 5. I a ua delegacion de competéncies deth Plen ara Junta de Govèrn Locau, que passe a decidic tot sense besonh de passar peth Plen. Desde CORRÒP entenem qu’es ahèrs executius pòden delegar-se, més qu’es ahèrs qu’an a veir damb inversions e damb eth futur deth pòble e que representen quanties importantes e comprometudes deth pressupòst municipau aurien de quedar-se en Plen per dus motius, era informacion prévia e era participacion e dubertura deth debat de besonh sus eth futur deth pòble. Mès enlà dera transparéncia ei ua question etica dar era informacion as vesins e vesies. Era respòsta: un Ajuntament a d’ester executiu, atau a estat tostemp e atau contunharà.
• 6. Era Comission especiau de compdes serà formada peth Baile, peth tresorèr, per Marcos Boya de CDA e per Mireia Boya de CORRÒP.
• 7. Eth representant dera corporacion municipau en d’autes institucions e organismes serà eth Baile, damb es excepcions dera Associacion espanhòla de municipis de montanha, representant Paco Boya, era Associació de municipis fallaires, Ester Sirat, e era Associaciacion d’ents locaus centres d’acuelhuda toristica de Catalunha (CAT), representant eth Secretari-Interventor Rufino Martínez.
  Preguntèrem sus es dietes, e a part deth quilometratge e eth dinar no se’n croben. Auerem tanben un interessant debat sus era necessitat de seguir ena associacion des CAT.
  Eth Secretari mos expliquèc que i a 2 recorsi contenciosi dubèrt damb era Generalitat, un entà recuperar era inversion dera construccion e un aute pes despenes de daurir aguesti centres. Eth debat virèc ath torn dera necessitat d’un CAT en Les, donques eth projecte le place ena zona d’Escamun, aluenhat deth centre deth pòble e damb un important impacte visuau. Eth nòste modèu de pòble passe pera revitalitzacion comerciau e toristica deth centre, non per portar encara mès as pòqui toristes tà dehòra. Emplacèrem ath Baile a auer un debat sus aguest ahèr, donques era vision ei completament oposada. Ac mercam coma pendent e a seguir.
• 8. Constitucion des grops polítics dera corporacion, en nòste CORRÒP-LES era portaveu serà Mireia Boya.
• 9. Eth Baile Emilio Medan aurà ua dedicacion parciau ath 75% e damb ua retribucion de 30.000 euros bruts annaus a percéver en 14 pagues. Aguest ei eth maxim que mèrque era LRSAL, era Lei de racionalitzacion e sostenibilitat dera administracion locau. Antes, en dedicacion exclusiva, crobaue 31587,5 euros bruts en 14 pagues, per tant, baishe era retribocion, mès non en proporcion ara dedicacion.
• 10. Se nomène eth Conselh d’Administracion dera empresa de capital public Iniciatives Vila de Les SL damb: Emilio Medan, Andreu Cortés e Antonio Barrau. Rufino Martínez n’ei tanben eth secretari. Desde CORRÒP demanèrem:
• a. Informacion sus es objectius e era compdabilitat d’aguesta empresa damb anterioritat ath Plen entà auer era informacion de besonh tà poder votar. A dia d’aué encara non se mos a dat accés ara informacion.
• b. Demanam poder formar part d’aguest Conselh d’Administracion, en qu’aurien d’éster representats toti es grops municipaus entà garantir era transparéncia e eth contròl sus eth bon o mau usatge d’aguesta empresa. Rebrembèrem qu’es darrèrs casi de corropcion en Estat an coma protagonistes aguestes empreses. Rebrembèrem que non se mos a dat accés as estatuts de creacion e as compdes. Descobrirem qu’era empresa ei propietaria d’un locau e un garatge en Torrefarrera, coma pagament d’ua promocion immobiliaria que non s’acabèc. Descobrirem que tanben s’utilitze tà hèr contractes e comprar béns e servicis (e atau estauviar impòsti ar Ajuntament). Per tot açò volem éster en conselh d’administracion, donques es vesins e vesies de Les an dret a saber es moviments que se hen desde Iniciatives Vila de Les SL. Eth Baile declarèc en Plen que s’ac auien de pensar (cau pensar se volem éster transparents?). En pròplèu Plen ac rebrembaram, donques ei eth nòste deuer acabar damb manères de hèr pòc transparentes.
  Vos deisham en video eth debat ath torn d’aguest darrèr punt, entà que veiguesquetz de prumèra man es explicacions e es arguments d’uns e des auti.

 

Aguest ère eth Plen deth cartipàs, coma ei coneishut popularments, mès en Les non i a cartipàs, de hèt totes es competencies son assumides peth Baile, non les repartís damb es auti còssos der equip de govèrn.
Tà CORRÒP aguesta distribucion serie beneficiosa entara gestion der Ajuntament, deisharie d’éster un lòc a on es decisions les pren ua soleta persona e se dauririen es possibilitats de comunicacion e accés ara informacion tàs vesins e vesies de Les. UA non ei obligada, mès guanharie en transparéncia e dubertura en Les.

Plen de Constitucion der Ajuntament de Les

Dissabte 13 de junh tàs 10 ores ère era Constitucion dera Corporacion Municipau de Les, era presa de possession des cargues elèctes e era eleccion deth Baile. Corròp Les a enregistrat eth Plen e vos auferís un resum entà sajar d’apropar as vesins e vesies çò que se passe en Ajuntament e de qu’entenguen milhor eth fonctionament dera Institucion.

Auetz tanben acieu ues paraules que Mireia e Hug vòlen adreçar a toti es vesins e vesies de Les:

Aué ei un dia istoric, tà nosati dus, Mireia e Hug, en camp personau, ei evident, més tanben tà toti es que votèren a Corròp-Les enes passades eleccions deth 24 de mai. Des d’acieu volem arregraïr publicament, un còp més, eth sòn vòt de confidança. Un vòt que mos a permés aué éster acieu. Auetz eth nòste compromís de que sajaram d’hè’c çò de milhor possible.

Aué ei eth dia en qu’aqueth lèu 25% de vesins e vesies de Les que mos votèren agen representacion en aguest Ajuntament. Nosati sonque èm es portant-votz d’ua assemblada locau que s’amasse periòdicaments e qu’ei era que discutís e pren es decisions de forma collectiua transparenta e democratica. Entre toti e totes, tot. Aguest ei eth modèu que volem tath pòble e eth que mercarà es nòstes intervencions e eth nòste trabalh en Ajuntament.

Aué ei eth moment en que es dus prumèrs còssos d’aguesta naua formacion assemblearia e transformadora prenen possession deth sòn cargue. Un moment istoric qu’encète un nau camin en Aran, entà cambiar pòc a pòc era manèra d’hèr politica, per un pòble e un país més sociau, participatiu, sostenible, egalitari, integrador e transparent.

Sabem que non seram es darrèrs. En molti pòbles e ciutats, dehòra d’aguestes montanhes eth cambi ja a començat e ei sonque question de temps qu’arribe acieu tanben. Demoraram. Nosati èm presti entà hèr eth trabalh d’hormiguetes aguesti 4 ans. Non mos cansaram, non desesperaram, perqué non èm solets. Èm acieu tà apréner, tà prepausar, tà dialogar e tà hèr a creisher eth nòste pòble, ath delà d’interessi personaus e partidistes.

Es punts més importants deth nòste programa electorau se transformaran en mocions qu’entraram en Plen der Ajuntament. Informaram de tot çò que se passe acieu as vesins e vesies e haram arribar ath Plen era sua veu, es sues preocupacions e es sues propòstes.

Vos tenguem era man, volem bastir un pònt de dialòg damb totes es forces politiques representades acieu aué. Prenguetz-la sense pòur. Escotatz es nòstes propòstes, non diguesquetz que non sonque perqué èm era oposicion. Nosati non entenem atau era politica. E ei qu’en tot èster en minoria, ena oposicion, tamben volem “hèr corròp” per e entath pòble de Les, per e entà Aran. E as que etz dehòra, vos demanam qu’opinesquetz, que participesquetz, que venguesquetz tàs assemblades e tàs Plens, coma ac auetz hèt aué. Ajudatz-mos aguesti 4 ans, donques toti e totes em de besonh, eth futur ei nòste. Decidim-le amassa.

Entara votacion deth Baile, era assemblada post-eleccions deth passat 31 de mai, decidic qu’es nòsti 2 còssos elèctes an de votar en contra dera prepausa de candidat deth partit majoritari. Aguesta ei era forma de díder que respectaram tostemps eth nòste còdi etic, eth que toti signèrem, en tot demostrar atau eth prigond desacòrd damb eth modèu d’Ajuntament, sustot en çò que tanh ara participacion, ara informacion e comunicacion, ath procés de decision o ara longada des mandats, entre d’autes questions.

Eth nòste ei un non critic, evidentment respectuós damb es resultats des eleccions, més que mòstre eth prigond desacòrd des que mos votèren damb eth modèu actuau. Atau mos ac an demanat en assemblada e atau ac hèm acieu.

Aguest ei un mon nau tà nosati dus, apreneram, mos formaram e prepausaram. Ja ac hèm. Daram veu ara assemblada. Ac haram tostemp desde eth respècte que merite quinsevolh cargue elècte. Demoram que vosati tanben mos respectesquetz.

Deluns a trabalhar!

Mireia e Hug

Corròp per Aran da suport ara grèva de hame de David Grosclaude peth respècte ar occitan

Eth conselhèr regionau d’Aquitània delegat as lengues regionaus ei en grèva de hame, despús deth 27 de mai, en Ostau dera Region en Bordèus. Cèrque desblocar ua situacion creada pera abséncia de resposta per part des servicis der estat francés en çò que tanh ara creacion der Ofici Public dera Lengua Occitana.
Es signes de mensprètz per part  der estat francés de cap ara nòsta lengua seguisen e se multipliquen, ei pr’amor d’aquerò que Corròp manifèste eth sòn prigond supòrt ara iniciatiua. Ath marge des diferéncies polítiques existentes entre membres de diferenti partits, desde Corròp per Aran pensam que quan un representant deth pòble occitan comence ua grèva d’hame entà deféner era nòsta lengua, toti es occitans mos cau amassar e l’auem d’apuar, donques era lengua va ath delà dera politica de partits.
Demanam donques a totes es institucions araneses que se manifèsten en aguest sentit, entà poder deféner amassa un patrimòni comun, esséncia des nòstes arraïcs occitanes. Demoram tanben era solidaritat deth pòble catalan, en tot èster era nòsta lengua, menspresada en França, oficiau en tota Catalonha.

Signatz era peticion en linha.